Dissabte 24 d’Abril. Clint, Edu, David, Frans, Joan, Judith, Marc, Oscar i Sergi. Alguns sortint de Lleida a les 6:00 del matí… (bé, posem les 6:35 si el David es queda fregit al llit com un tronc i es desperta quan el truquem al porter automàtic a les 6:20 
) i la resta (Clint, Edu i Marc) fent nit a Salardú. Ens posem en camí a fer una excursioneta lúdico-festiva amb raquetes de neu direcció al refugi Colomers II. Al inici del Circ de Colomers.
 |
La Creu de Colomers (2.894m) al fons del paisatge nevat, vista des del refugi Colomers II
|
Vam arribar a l’inici de l’ascensió (Banys de Tredòs), per la pista que ens hi va portar des de Salardú. Tot força nevat i la carretera amb neu recent caiguda just el dia anterior. Un cop als Banys, descobrim que ens falten unes raquetes!!! cagada! només en tenim 8. Per sort en lloguen a l’Hotel dels Banys i podem començar l’ascensió.
El camí és força ple de neu verge caiguda el dia abans, lo que ens permet fer bastant el ruc i sortir-nos de les traçades d’altres caminants, raquetistes i esquiadors de muntanya.
El camí no és gaire empinat fins que arribem al Pont dera Montahneta. LLoc on habitualment s’hi pot arribar en cotxe a l’estiu, però no pas a l’hivern. Allí agafem ara ja en clar ascens per unes pales bastant més verticals el camí que ens ha de dur al refugi.
Veiem allaus per tot arreu a les muntanyes més elevades! quina por! Després d’una bona estona de caminata arribem a una corva on ja es veu clarament el refugi. Només queda una pujada bastant forta fins a la presa del Lac Major de Colomers i ja hi som.
Al refugi hi havia força gent. I també vam poder gaudir de tota la fantàstica vista dels pics més llunyans del Circ. El Tuc de Ratera, el Gran Tuc de Colomers, la Creu de Colomers, etc.
 |
Hem arrivat al refugi guardat de Colomers II
|
Un cop dalt decidim anar a fer un vol amb les raquetes a veure si podem donar el tomb fent el recorregut curt pel circ. Però tot i que caminem bastant, més endavant costa trobar el camí enmig d’un desert blanc de neu i l’únic camí marcat és el recorregut llarg. Així doncs decidim girar cua, no sense abans fer el mandril a sobre d’una enorme congesta en forma de duna, on primerament ens hi pujem i després, com no… ens llancem 
No hi ha res com tenir neu tova per parar els cops de les caigudes. Les boles de neu també anaven que volaven Una gent que passava amb esquis per allí aprop ens mirava una mica estranyats…. De que us estranyeu!! estem al Circ de Colomers, no? i què coi és un circ sense pallassos??
Un descansillo al refugi (migdiada i tot) i després a tornar cap als cotxes que queda molta estona. De tornada les boles de neu i les batalles en fila india van ser abundants .
 |
El Lac Major de Colomers completament glaçat
|
Un cop arribats als cotxes vam tenir però potser la millor anècdota del dia. Para un cotxe matrícula BCN. I ens pregunta si els llacs estan aquí al costat. I com s’hi arriva. El xaval anava amb camisa i mocasins. Li vam haver d’explicar que per anar als llacs nosaltres haviem estat tot el dia, que hi havia 2 hores o més de camí sense parar i amb raquets de neu. I clar això ens ho preguntava a les 6 de la tarda. Impressionant….
Però més impressionant que el mateix individu ens va preguntar més tard si l’Estany de San Maurici estava per allí. Mare de Deu!!! Era per dir-li que amb els mocasins i si volia passar pel port de Ratera i fer una travessa d’unes 7 hores a peu amb raquetes, potser arrivava al llac. Perè que millor que girés cua amb el cotxe i anés a Espot. Ben lluny d’allí, que el trobaria abans. En fi, un pixapins de llibre!
Fins la propera!
